Turmi, 22 de marc 2011
No se com explicar-ho, aixo es tal era Africa fa 50 anys, o pot ser tal ccom la gent s'imagina l'Africa.
Encara hi ha tribus amb les propies diferencies culturals, maneres de viure i de vestir. Tambe penso que aixo ha estat per a mi un privilegi de veure i que es una manera de viure propera a extingir. Les etnies han apres a treure profit de les seves festes i diferencies culturals. Es pot assistir a les festes pagant entrada, es pot comprar el dret d'assintencia sense mes turistes per poder filmar, (6000 dolars)........suposo que ja no es el que era i anira canviant.
Estic en terra de la tribu hamar, les dones porten el cabell pentinat amb petites rastes untades amb una pasta d'argila i mantega, les vestimentes del mateix color, deixen els pits al descobert. Els homes van molt adornats, porten una tela com a mini faldilla i a la ma un mini tamboret que els serveix per seure i de coixi. Viuen en petits poblats,petites cabanes de fang o de fusta amb teulats de palla i es dediquen a la ramaderia al igual que les altrs tribus. La seva festa mes coneguda es “el salt per damunt dels bous” representa per un noi l'entrada a l'edad adulta. Ahir vaig tenir el privilegi d assistir a una d aquestes festes.
Viatjar es dificil ja que a vegades nomes hi ha un bus per setmana i cal trobar altres medis de transport, per aixo ha estat positiu poder viatjar amb 4 persones mes.
Les carreteres son de terra, els pobles tenen electricitat unes poques hores al vespre i l'aigua es va a buscar a pous, a prop del riu, amb bidons de plastic que les dones porten a l'esquena.
Esto es Africa o lo que nos figuramos que debiera ser. Aun existen tribus con su propia identidad cultural. Creo que es algo a desaparecer como ha ido desapareciendo en casi todos los paises.
Estoy en tierra de las tribus hamar. Aquí las mujeres se untan el cabello con grasa y arcilla, los vestidos son del mismo color y no cubren los pechos. Los hombres llevan brazaletes en brazos y antebrazos y una tela a modo de minifalda. Viven en poblados en cabañas de barro o madera con techo de paja y como todas las tribus del valle del Omo se dedican a la ganaderia. Ayer asisti a una fiesta de “saltar los bueyes” que representa para un muchacho su entrada a la vida de los adultos.
Viajar es dificil ya que las carreteras no estan asfaltadas y no son mas que un amasijo de barro.
Los pueblos tienen electricidad unas pocas horas por la noche, cuando hay un generador y hay que ir a buscar el agua a los pozos al lado del rio.
