a prop d Addis Abeba

6 marc 2011
Mai hagues imaginat quan al cole vaig aprendre: Abissinia capital Addis Abeba que un dia jo visitaria aquesta ciutat.
Una gran capital on al costat de l'Hotel Hilton hi ha tot un barri de barraques, on de tant en tant passen burros i vaques pel carrer. Una ciutat amb moltes cafeteries plenes de gent, amb voreres plenes de gent gran pidolant i on tota la gent va vestida de manera accidental.
He anat al Museu Nacional i he vist els fossil de Lucy, precurssor dels hominics

Nunca imaguine cuando en el cole aprendi: Abisinia capital Addis Abeba que un dia yo visitaria esta ciudad.
Es una gran capital llena de contrastes, donde al lado del hotel Hilton se encuentra un barrio de chozas i donde de vez en cuando burros y vacas cruzan una avenida. Hay muchas cafeterias siempre llenas de gente y las aceras llenas de mendicantes. La vestimenta de la gente es occidental.
He ido al museo nacional a ver el fosil del esqueleto de Lucy, precursor de los hominidos.

Aixo es un pais acollonant
la gent pot ser molt maca o estafadora i desagradable a tope.
Avui he anat al monestir de Debre Libanos, un dels llocs de culte i peregrinatge mes importants d'Etiopia. El monestir esta situat en un lloc amb una vista fantastica.
A la tornada amb un minibus he anat a un poble a esperar el bus, un paio ha comencar a dir que alla el trafic era seu (no he pogut evitar riure), i que havia de pagarli 10 birs. (mig euro). Ha arribat el bus i jo he pujat abans que ell no el veies, pero aquí m'han estafat amb un ticket fals i preu doblat o triplicat, no he armat merder perque volia arribar al poble seguent per buscar hotel (en total m'han estafat 1,5 euros, es el fet no els diners).
A Chancho ha estat fantastic, tinc una habitacio molt neta i senzilla amb un petit jardinat i veins i familiars de la pensio han vingut a veure la Farangi (extrangera) alguns s'han atrevit a tocarme els bracos. Com a cosa curiosa quan no hi ha bany dins l'habitacio al costat del llit hi ha un orinal
Els propietaris del lloc m'han convidat a pendre un café a casa seva i a fer petar la xerrada. Son una gent acomodada amb una casa bonica i dos servents.

Debre Zeit, 29 i 30 marc, 2011
A uns 50 kilometres d'Addis Abeba en direccio est, el lloc es precios esta ple de cons volcanics i alguns d'ells tenen un llac a l'interior. Caminant he pogut veure 4 llacs, en un d'ells he nedat l'aigua estava fantastica. En el crater que hi ha a la ciutat, hi ha un restaurant que te les millors vistas del lloc i una cuina de primera.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII BYE BYE ETIOPIA oh, oh, home sweet home

Debre Libanos 28 marzo, 2011
Los etiopes pueden ser agradables o estafadores, no existe el termino medio. Muchas veces pequeños timos que enrareceen el ambiente. O bien gente encantadora como la que hoy me ha invitado a tomar el café en su casa, o la mujer que me ha aconsejado coger un determinado bus.
Debre Libanos es un monasterio situado a unos 80 kilometros al norte de Addis Abeba, al borde de un cañon con unas vistas fantasticas y un incesaante fluir de peregrinos. La mujeres con el vestido tradicional blanco, un espectaculo de otra epoca.

Debre Zeit 29 y 30 de marzo
Situado a unos 50 kilometros al este de Addis Abeba se encuentra en un paisaje salpicado de conos volcanicos y muchos de ellos contienen un lago en su interior. Ha sido una sorpreesa agradable este lugar, he podido visitar 4 lagos, nadar en uno de ellos, y en otro comer junto al crater con unas vistas fantasticas y un pescado fresquisimo

yyyyyyyyyy................BYE BYE ETIOPIA oh, oh, oh home sweet home

hienes

Harar

Harar

Es una ciutat enmurallada i majoritariament musulmana amb el costum de donar menjar a hienes salvatges al capvespre. L'espectacle m'ha resultat increible, la primera por s'ha transformat en un moment magic. Musulmans i cristians deixen sentir els seus cants aviat de matinada sembla una mena de competencia a veure que arreplega mes gent.

Es una ciudad rodeada por una muralla, unica en Etiopia, de mayoria musulmana y con la tradicion de alimentar a hienas salvajes al caer la noche. Increible ver esgtas bestiazas viniendo a comer de la mano de un muchacho

Babile a uns 50 quilometres d'Harar

He anat a veure “la vall de les meravelles”, segons la guia un dels paisatges mes curiosos d' Etiopia.

Les pedres estan en equilibri les unes damunt les altres en equilibri precari.

Com que he caminat mes enlla de la vall he vist poblats d'etnia somali, la gent molt mes negra

i les barraques en forma de semiesfera de palla recobertes de draps (roba vella), cosa que dona als poblats molt color. Els homes porten un drap a manera de faldilla.

He ido al valle de las maravillas, situada a unos 50 kilometros de Harar, un paisaje de piedras graniticas muy curioso pues los bloques estan en equilibrio unos sobre los otros.

Andando mas alla del valle he podido contemplar poblados de gente de etnia Somali. La gente es mas negra que la de Harar, los hombres llevan una tela a modo de falda larga, las cabanas tienen forma semiesferica, son de paja recubierta con harapos (restos de vestimenta) lo que da un aire multicolor a los poblados

les tribus

Turmi, 22 de marc 2011

No se com explicar-ho, aixo es tal era Africa fa 50 anys, o pot ser tal ccom la gent s'imagina l'Africa.

Encara hi ha tribus amb les propies diferencies culturals, maneres de viure i de vestir. Tambe penso que aixo ha estat per a mi un privilegi de veure i que es una manera de viure propera a extingir. Les etnies han apres a treure profit de les seves festes i diferencies culturals. Es pot assistir a les festes pagant entrada, es pot comprar el dret d'assintencia sense mes turistes per poder filmar, (6000 dolars)........suposo que ja no es el que era i anira canviant.

Estic en terra de la tribu hamar, les dones porten el cabell pentinat amb petites rastes untades amb una pasta d'argila i mantega, les vestimentes del mateix color, deixen els pits al descobert. Els homes van molt adornats, porten una tela com a mini faldilla i a la ma un mini tamboret que els serveix per seure i de coixi. Viuen en petits poblats,petites cabanes de fang o de fusta amb teulats de palla i es dediquen a la ramaderia al igual que les altrs tribus. La seva festa mes coneguda es “el salt per damunt dels bous” representa per un noi l'entrada a l'edad adulta. Ahir vaig tenir el privilegi d assistir a una d aquestes festes.

Viatjar es dificil ja que a vegades nomes hi ha un bus per setmana i cal trobar altres medis de transport, per aixo ha estat positiu poder viatjar amb 4 persones mes.

Les carreteres son de terra, els pobles tenen electricitat unes poques hores al vespre i l'aigua es va a buscar a pous, a prop del riu, amb bidons de plastic que les dones porten a l'esquena.

Esto es Africa o lo que nos figuramos que debiera ser. Aun existen tribus con su propia identidad cultural. Creo que es algo a desaparecer como ha ido desapareciendo en casi todos los paises.

Estoy en tierra de las tribus hamar. Aquí las mujeres se untan el cabello con grasa y arcilla, los vestidos son del mismo color y no cubren los pechos. Los hombres llevan brazaletes en brazos y antebrazos y una tela a modo de minifalda. Viven en poblados en cabañas de barro o madera con techo de paja y como todas las tribus del valle del Omo se dedican a la ganaderia. Ayer asisti a una fiesta de “saltar los bueyes” que representa para un muchacho su entrada a la vida de los adultos.

Viajar es dificil ya que las carreteras no estan asfaltadas y no son mas que un amasijo de barro.

Los pueblos tienen electricidad unas pocas horas por la noche, cuando hay un generador y hay que ir a buscar el agua a los pozos al lado del rio.

Jinka: la mainada no ems deixa Dona Mursi

Jinka

16 i 17 d'abril

Hem llogat un 4x4 amb un conductor, un guia, i un ranger (guardia del park) i hem anat 2 dies al parc natural.

El primer dia hem visitat un poblat d'etnia mursi que es la etnia que les dones porten un plat en els llavis. No podia imaginar que encara al segle XXI hi hagues gent vivint en poblats i amb tan poca influencia occidental. Ha estat una bona experiencia passat el dia en el poblat amb ells. La pitjor part ha estat la darrera hora quan hem comencat a fer fotos i tota la gent es barallava per una foto, ja que es paga per obtenirles.

Hem dormit en una barraca del pais a Hana, esta be dormir-hi una vegada a la vida.

Llavors al dia seguent hem anar al mercat a Ghio, ha estat una experiencia meravellosa. Hem arribat a les 10 del mati quan no hi havia quasi ningu, llavors ha anat arribant la gent, amb els seus animals i les seves verdures per vendre, body era la etnia majoritaria.

Les dones vesteixen pells de cabra, i porten molts collarets i bracalets, amb els pits al descobert, i el cabell afeitat, els homes porten una tunica sobre una espatlla.

Estoy viajando con otras 4 personas y hemos alquilado un 4x4, un conductor, un guia y un ranger (un guardian del parque) y hemos estado dos dias en el paque.

El primer dia pasamos muchisimas horas en un poblado mursi, donde las mujeres se ponen un plato en la boca. Parece imposible que una etnia conserve aun sus tradiciones.

Hemos dormido en Hana en una cabaña de las habituales en el pais y a la maañana siguientes hemos ido a Ghio, donde era dia de mercado.

Eramos los unicos turistas del mercado, lo cual significa que hemos sido una atraccion para ellos. Body era la etnia mayoritaria, ha sido una experiencia unica.

i fotos d Arba Minch i Awasa

Arbe Minch

11, 12, 13, 14 de marc Arba Minch

Ha estat fantastic.

Avui amb 3 viatgers mes hem llogat un 4x4 amb conductor per anat en un petit parc natural, Nechisar Park. Ha estat fantastic hem vist 7 o 8 ramats de zebres, una familia d antilops, un dicdic i monos.

Ahir amb un altre viatger varem anar amb una barqueta al mercat de cocodrils, li diuen mercat pero en realitat en un raco del llac on hi ha molts cocodrils enormes prenent el sol, i tambe hi havia una familia d'hipopotams jugant entre ells.

El dissabte era el dia de mercat a Chencha, a uns 30 quilometres i a dalt de la muntanya, molta gent dels voltants va a vendre i comprar, vaig tenir ocasio de fer fotos molt maques.

Awasa

9 de marc 2011

M'agradat Awasa nomes de veureho

El llac al costat de la ciutat es precios, situat en el rift africa, te els arran d aigua ple de joncs que els pescadors aprofiten per fer-ne barques de pescar.

Crec que mai havia vist tants tipus d'ocells junts.

Al mati he anat al mercat de peixos que es el lloc on arriben les barques de pescar, es neteja el peix es tria i el pleguen les reds. Es tot un espectacle ja que a mes a mes esta ple d'aus que esperen les sobres.

L'au mes espectacular es un enorme ocellot, endemic de la zona, fa un metre d'alcada i es blanc i negre amb alguna cosa vermella al coll. Tambe hi ha pelicans.

He caminat unes 3 hores al voltant del llac i ha estat un espetacle continu de pescadors, nadius que es banyaven o rentaven la roba i aus.

Aquí ja fa mes calor i les fruites que venen son tropicals i les dones ja no porten el vestit tradicional blanc. Aquesta ciutat deu ser molt turistica a jutjar pel nombre d'hotels, jo nomes he vist un parell de grups de 5 o 6 persones.

A Etiopia nomes he trobat una altra dona que viatjava sola com jo faig, era una noia canadenca d'uns 20 anys.

Bahar Dar

1 de febrer

La gent va canviant, les dones no porten el cabell trenat sino tant curt com el dels homes.

A la ciutat la gent vesteix a la manera occidental i als matins quan fa fred porten una manta blanca al damunt.

En els pobles els homes porten pantalo curt fins a mitja cuixa i capa blanca damunt de les espatlles, les dones vestit llarg i capa blanca. Pel voltants d Axun moltes dones portaven tatuada una creu al front aquí ja no. Avui prenent un refresc en un pseudobar la mestressa duia tatuades unes linies paralel.les al coll, com que sabia una mica d'angles li he preguntat el significat i ha respos que ella era d'una tribu a uns 150 quilometres d'alla.

S'esta be a Bahar Dar, hi ha molts lloc on preparen unicament suc de fruita que mes aviat son pures i que estan bonissims.

El llac Tana no em sembla tan blau com diu la guia, mes aviat l'aigua es veu bruta.

Hi ha tota una colonia de pelicans que sovint es passegen en bandades damunt l'aigua, fantastic.

He anat a veure el Salt d'aigua del Nil Blau, esta damunt d'una colada volcanica, ha estat be pero no impresionat, doncs es temporada seca i a mes hi ha costruida una presa que s'emporta molta aigua.

Ha estat molt divertit, per anar cap als salts d'aigua he hagut d'agafar un bus, la dona del meu costat em feia senyar 3 cops cada vegada que passavem davant d'una esglesia.

Tambe ha estat divertida una nena petitona (potser 6 anys) que en veure que feia servir el mocador m'ha ensenyat que no es feia aixi, es feia amb la ma i es llancava.

Al cami de tornada a peu, he trobat dos nois que eren mestres i que el primer any els envien a donar classes a petits poblets a la muntanya, doncs be tornaven de la escola, una hora a peu per anar i una hora per tornar.

No tot es bo, sovint m'intenten enganyar especialment en el transport, sempre hi ha qui vol fer d'intermediari per comprarme el bitllet i endurse'n 3 vegades el preu, quan en poso dura amb ells em diuen mal educada. Confio en no perdre la paciencia i anar me'n, perque aixo es molt maco i val la pena veure ho.

Dia 2 de marc

He anat a veure uns monastirs en unes illes al llac, tambe he vist el lloc d'on s'escapa aigua del llac per comencar el Nil Blau.

1 de marzo

Bahar Dar

La gent va canviando, las mujeres ya no se trenzan el pelo si no que lo llevan corto como los hombres.

En la ciutat la gente viste a la manera occidental por las mañanas cuando hace frio se abrigan con una manta.

En los pueblos los hombres llevan pantalon corto y una capa blanca sobre los hombros, las mujeres vestido llargo y capa blanca. En el norte las mujeres solian llevar tatuada una cruz en la frente, aquí ya no la llevan

El lago Tana no me parece ni tan azul ni tan limpio como las guias lo describen, hay una colonia de pelicanos viviendo y paseandose deleiteando a los turistas como yo

Lalibela

6 de febrer, 2011

Lalibela

Lalibela es un poblet escalonat en una muntanya i en una part hi ha una colada basaltica i damunt una de toves amb tonalitats vermellosas. El rei Lalibela va aprofitat aquestes toves per ferhi tallar esglesies- S'en conserven 11 en el pobles i algunes mes en un radi de 50 quilometres. Les esglesies monolitiques o semimonolitiques estan en tres grups i les de cada grup es comuniquen estre si per un sistema de tunels.

Dissabte, dia de mercat, la gent del pobles ve a vendre. Es veu gent molt diferent i vestint molt diverses indumentaries, he fet pilons de fotos.

Las esglesies estan en el poble i encara se celebra culte a les mes ben conservades. la cerimonia comenca a les 5 o a les 6 del mati i dura 3 hores Ha valgut la pena aixecarse aviat per veure la cerimonia del diumenge, amb tota la gent vestida amb el vestit tradicional blanc.

En sortint jo mirava de reull a una dona gran, guapissima, vestida amb el vestit tradicional i amb el basto tambe tradicional amb una creu gravada al manec, doncs se m ha acostat i m'ha convidat a casa seva.

La casa-barraca era rectangular feta de dos parallopipedes junts d'uns 6 metres quadrats cada un. Tot de fang i tambe el terra, teulat de planxa metalica, sense aigua corrent ni desaigues, un fogonet de llenya mobil serveix per cuinar.

Alla m'ha fet la cerimonia del te, que he vist que a totes les cases hasta a les mes humils tenen la cafetera, una mena de gerra de fang i una safata amb tassetes.

Ha estat molt agradable poder coneixer aquesta familia.

Com que les esglesies son Patrimoni de la humanitat estan tirant a terra totes les cases que estan a prop i trasl.ladant a la gent per deixar-ho ben maco, vaja unes esglesies integrades al poble i vives es convertiran en un museu mort.

El sabado es el dia del mercado, y acuden gente de los alrededores. Se ve gente muy diversa y con diferentes indumentarias, he podido hacer un monton de fotos.

Lalibelia es famosa por sus iglesias excabadas en la roca de una sola pieza. Ademas de la que sale en todas las fotos de Etiopia hay 10 mas, en diferente estado de conservacion, y muchas de ellas comunicadas entre si mediante tuneles. Hay muchas mas en un radio de 30 kilometros.

El pueblo esta situado en una montaña y tiene preciosas vistas de las montañas que lo rodean

i algunes fotos

cap a Lalibela

Continuo el viatge en microbusos locals per anar cap a Lalibelia.
El paisatge molt maco com sempre, i en uns pobles pels que hem passat els homes del camp duien unes faldilles llargues estampades fins als tormells.
He arribat a un poblet on passare la nit, he estat l'admiracio de tota la gent, no hi havia cap mes turista, em sentia com el flautista de Hamelin amb totes les criatures al darrera. He estat veient com molien el tef per ferne farina.
he anat fins a l'hospital del govern, espero no haver-hi d'anar, es increiblement primitiu.

Dia 25 de febrer
El viatge ha estat llarg i cansat, pero anar en un bus local es estar dins d'un microcosmos especial. La millor manera de coneixer el folkclore local. Els autobusos mai estan plens, sempre i cap una persona o una persona amb una cabra mes, llavors es converteixen en una llauna de sardines.

Continuo el viaje en microbuses locales para ir a Lalibelia, solo hemos tenido un pinxazo.
El paisaje bonito como siempre y me ha llamado la atencion que muchos hombres especialmente en el campo llevaban faldas estampadas que les llegaban a los tobillos.
Debo pasar la noche en un pueblo pequeño de cuyo hotel (el mejor del lugar) prefiero no acordarme.
He sido la admiracion y distraccion de sus habitantes, !blanca a la vista!
He visto el molino donde muelen el tef que se convertira en anjera, su alimento basico. Como en el mismo lugar molian chile, he empezado a estornudar y todos se partian de risa, aunque han sido muy amables ensenandome el funcionamiento.
Tambien se me ha ocurrido visitar el hospital y confio en que no tengan que socorrerme

tigray

El viatge de Axun a Wukro ha estat memorable. El minibus, que havia de sortir a les 5, ha sortit a les 8 i a les 8:05, s'ha trencat la corretja del ventilador. A les 9 tornavem a estar en ruta i al cap de poca estona hem parat una hora per arreglar l'unica punxada de roda del dia.
Com tot el que he vist fins ara d'Etiopia, el paisatge ha estat fantastic, amb moltes muntanyes amb formes curioses i moltes d'elles conreades en terrasses.
A la zona de Tigray hi ha moltes esglesies situades en llocs estrategics i moltes d'elles daten de l'epoca en que el cristianisme es va extendre per la zona. N he visitades dues i la seva distribucio pel territori m'ha recordat les nostres esglesies romaniques.

El paisaje continua siemdo muy bonito. Es muy montañoso y muchas montañas estan cultivadas en terrazas.
En la zona de Tigray han muchisimas iglesias, situadas en lugares estrategicos, suelen ser de la epoca en que se extendio el cristianismo. La excursion para llegar a una de ellas ya es en si una aventura de andar por el monte y trepar por las rocas. Dos muhachos han sido mis guias hoy.

magic

Magic, aixi ha estat el moment en que he vist la gent que sortia de la esglesia cristiana ortodoxa. Homes i dones vestits amb tunica blanca, saludant-se els uns als altres i besant les creus dels mossens.
Al cap d una estona m he atrevit a posarme en un raco i tirar fotos.
Axun era la capital del reima Axunita que arribava fins al mar Roig, segle X AC, un dels seus governants va ser la reina de Saba.
Reis i nobles varen embellir les seves sepultures amb monolits, que aquí s anomenes stelas, i s'en conserven moiltissimes.
He visitat camps d estelas, tombes, monestir i una pedrera amb esteles inacabades i les restes del palau de la reina de Saba. Ha estat molt be perque he caminat pelss camps i a mes he pogut gaudir de paisatges preciosos i veure com viuen aquesta gent.
En aquest moments es temporada seca i tota la herba es veu groga, pero en les cases hi ha pallers pels animals. Hi ha cabres per tot arreu, es veuen algunes vaques, i burros per transportar material
El poble es un lloc molt agradable, amb llocs per menjar, cafeteries i cases on fan sucs de fruita.


Magico
asi ha sido el momento en que hi visto salir la gente de la iglesia. Hombres y mujeres llevaban una tunica blanca i se saludaban y besaban la cruz que les ofrecia un cura. Me quede un rato observando y finalmente me atrevi a sacar alguna foto.
Axun era la capital del reimo Axunita que se extendia hasta el mar Rojo, siglo X AC, uno de sus governantes fue la reina de Saba.
Reyes y nobles embellecieron sus sepulturas monolitos tallados, que aquí se les llama stelas, y se conservan muchisima.
He visitado campos de estelas, tambes, monasterios y una cantera con estelas inacabadas y los restos del palacio de la reina de Saba. He caminado por los campos y he disfrutado admirando el paisaje y la manera de vivir de la gente.
En estos momentos es temporada seca y la hierba es amarilla y seca, pero en las casas hay pajares que serviran de comida para los animales. En el campo hay muchas cabras y algunas vacas.
Ha sido muy agradable pasar unos dias en este pueblo, con un paseo en el centro y cafeterias y juguerias con sillas para sentarse en la acera.

Ethiopia 15 Febrer, 2011
Un canvi radical de paissatge, muntanyes molt altes plenes d arbres descolorits i molts pobles. Crec que en la major part es produeix carbo.
Gondar, la meva primera ciutat, a primera vista sembla molt maca amb una alegria de bars i cafeteries inexistent al Sudan.

Un cambio radiacal en el paisaje, montanas altas, llenas de arboles descoloridos y muchos pueblos cuyos habitantes se dedican a la produccion de carbon.

19 de febrer, 2011

Estic a Axun, una ciutat al nord d'Etiopia, a prop de la frontera amb Eritrea.
No fa gaire que he arribat, pero el lloc em sembla fantastic.
Fa 5 dies qque estic a Etiopia, la ciutat on vaig arribar va ser Gondar, una ciutat plena d'historia i una de les antigues capitals d'Abisinia, hi ha castells palaus, amb diferent estat de conservacio, i esglesies cristianes amb uns frescos preciosos.
Els buits en la meva cultura son nombrosos, no se res de la historia d'aquest pais.
Les cases-barraques en els petits pobles pels que he anat passat son de planta rectangular amb teulat de llauna ondulada a dos aigues, les pareds son de fang i solen estar recobertes de bastons verticals.
La carretera que va des de la frontera amb sudan esta asfaltada i per cami es veuen moltes plantacions d'eucaliptus
Per anar cap el nord he passat la nit a Debark. Es el punt de partida per fer trekking a les muntanyes de Simien. Es un poble on la gent nomes va a la caza del turiste. Es veuen tours que porten europeus a fer excursions. Aquesta gent arriba amb 4x4, va directament a l'hotel i quan surt va acompanyada pels seus guies. No se solen tractarse amb els backpakers.
Jo vaig passejar pel poble i al cap d una estona ja m acompanyaven una dotzena de criatures, totes diguen la famosa frase dels nenes etiops: “you you money, pencil, plastic”
Vaig estar una estona amb ells i vaig tirarlos alguna foto.
Per anar de Gondar a Debark el bus va tardar 5 hores per uns 120 km, inclos el temps de canviar una roda. La carretera es molt dolenta i nomes es feta de pols, ara estant comencant una carretera nova.
A Debark vaig dormir en un hotel que me n varen demanar 15 euros per dormir i vaig dormir per 5.
Vaig trobar escandalosa la rebaixa que em varen fer o be el preu que proven de cobrar als turistes.
La carretera de Debark a Axum esta en les mateixes condicions de polseguera, 7 hores per 220 km
La vista durant tot el trajecte es en tot moment fantastica, les muntanyes Simien son espectaculars.
La anecdota divertida es que vaig acabar dormint a 60 kilometres de Axum, amb altres turistes i aquest mati uns nens que ens varen voler acompanyar a l'hotel han vingut a picar a les habitacions i a despertarnos per acompanyarnos a esmorzar i a buscar el bus per arribar a Axum.

Solo viajando uno se da cuenta de las numerosas lagunas culturales alojadas en la propia cabeza.
No se nada de la cultura de este pais ni de los reinos que gobernaron desde Gondar una de las antiguas capitales.
En Gondar he visitado los castillos-palacios y iglesias con preciosos frescos.
La carretera que va desde la frontera con Sudan esta asfaltada, pero no la que se dirige al norte hacia Axum.
Asi pues han sido muchas horas de polvoriento trayecto para cubrir les 300 y pocos kilometros mas que separan estas dos antiguas capitales.
La carretera pasa por las montañas Simien, es un parque narutal de una belleza excepcional donde mucha gente suele ir de trekking, me refiero a turistas.
Hay muchisimas plantaciones de eucaliptus y creo que producen carbon con ellos.