Etiopia

a prop d Addis Abeba

6 marc 2011
Mai hagues imaginat quan al cole vaig aprendre: Abissinia capital Addis Abeba que un dia jo visitaria aquesta ciutat.
Una gran capital on al costat de l'Hotel Hilton hi ha tot un barri de barraques, on de tant en tant passen burros i vaques pel carrer. Una ciutat amb moltes cafeteries plenes de gent, amb voreres plenes de gent gran pidolant i on tota la gent va vestida de manera accidental.
He anat al Museu Nacional i he vist els fossil de Lucy, precurssor dels hominics

Nunca imaguine cuando en el cole aprendi: Abisinia capital Addis Abeba que un dia yo visitaria esta ciudad.
Es una gran capital llena de contrastes, donde al lado del hotel Hilton se encuentra un barrio de chozas i donde de vez en cuando burros y vacas cruzan una avenida. Hay muchas cafeterias siempre llenas de gente y las aceras llenas de mendicantes. La vestimenta de la gente es occidental.
He ido al museo nacional a ver el fosil del esqueleto de Lucy, precursor de los hominidos.

Aixo es un pais acollonant
la gent pot ser molt maca o estafadora i desagradable a tope.
Avui he anat al monestir de Debre Libanos, un dels llocs de culte i peregrinatge mes importants d'Etiopia. El monestir esta situat en un lloc amb una vista fantastica.
A la tornada amb un minibus he anat a un poble a esperar el bus, un paio ha comencar a dir que alla el trafic era seu (no he pogut evitar riure), i que havia de pagarli 10 birs. (mig euro). Ha arribat el bus i jo he pujat abans que ell no el veies, pero aquí m'han estafat amb un ticket fals i preu doblat o triplicat, no he armat merder perque volia arribar al poble seguent per buscar hotel (en total m'han estafat 1,5 euros, es el fet no els diners).
A Chancho ha estat fantastic, tinc una habitacio molt neta i senzilla amb un petit jardinat i veins i familiars de la pensio han vingut a veure la Farangi (extrangera) alguns s'han atrevit a tocarme els bracos. Com a cosa curiosa quan no hi ha bany dins l'habitacio al costat del llit hi ha un orinal
Els propietaris del lloc m'han convidat a pendre un café a casa seva i a fer petar la xerrada. Son una gent acomodada amb una casa bonica i dos servents.

Debre Zeit, 29 i 30 marc, 2011
A uns 50 kilometres d'Addis Abeba en direccio est, el lloc es precios esta ple de cons volcanics i alguns d'ells tenen un llac a l'interior. Caminant he pogut veure 4 llacs, en un d'ells he nedat l'aigua estava fantastica. En el crater que hi ha a la ciutat, hi ha un restaurant que te les millors vistas del lloc i una cuina de primera.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII BYE BYE ETIOPIA oh, oh, home sweet home

Debre Libanos 28 marzo, 2011
Los etiopes pueden ser agradables o estafadores, no existe el termino medio. Muchas veces pequeños timos que enrareceen el ambiente. O bien gente encantadora como la que hoy me ha invitado a tomar el café en su casa, o la mujer que me ha aconsejado coger un determinado bus.
Debre Libanos es un monasterio situado a unos 80 kilometros al norte de Addis Abeba, al borde de un cañon con unas vistas fantasticas y un incesaante fluir de peregrinos. La mujeres con el vestido tradicional blanco, un espectaculo de otra epoca.

Debre Zeit 29 y 30 de marzo
Situado a unos 50 kilometros al este de Addis Abeba se encuentra en un paisaje salpicado de conos volcanicos y muchos de ellos contienen un lago en su interior. Ha sido una sorpreesa agradable este lugar, he podido visitar 4 lagos, nadar en uno de ellos, y en otro comer junto al crater con unas vistas fantasticas y un pescado fresquisimo

yyyyyyyyyy................BYE BYE ETIOPIA oh, oh, oh home sweet home

hienes

Harar

Es una ciutat enmurallada i majoritariament musulmana amb el costum de donar menjar a hienes salvatges al capvespre. L'espectacle m'ha resultat increible, la primera por s'ha transformat en un moment magic. Musulmans i cristians deixen sentir els seus cants aviat de matinada sembla una mena de competencia a veure que arreplega mes gent.

Es una ciudad rodeada por una muralla, unica en Etiopia, de mayoria musulmana y con la tradicion de alimentar a hienas salvajes al caer la noche. Increible ver esgtas bestiazas viniendo a comer de la mano de un muchacho

Babile a uns 50 quilometres d'Harar

He anat a veure “la vall de les meravelles”, segons la guia un dels paisatges mes curiosos d' Etiopia.

Les pedres estan en equilibri les unes damunt les altres en equilibri precari.

Com que he caminat mes enlla de la vall he vist poblats d'etnia somali, la gent molt mes negra

i les barraques en forma de semiesfera de palla recobertes de draps (roba vella), cosa que dona als poblats molt color. Els homes porten un drap a manera de faldilla.

He ido al valle de las maravillas, situada a unos 50 kilometros de Harar, un paisaje de piedras graniticas muy curioso pues los bloques estan en equilibrio unos sobre los otros.

Andando mas alla del valle he podido contemplar poblados de gente de etnia Somali. La gente es mas negra que la de Harar, los hombres llevan una tela a modo de falda larga, las cabanas tienen forma semiesferica, son de paja recubierta con harapos (restos de vestimenta) lo que da un aire multicolor a los poblados

les tribus

Turmi, 22 de marc 2011

No se com explicar-ho, aixo es tal era Africa fa 50 anys, o pot ser tal ccom la gent s'imagina l'Africa.

Encara hi ha tribus amb les propies diferencies culturals, maneres de viure i de vestir. Tambe penso que aixo ha estat per a mi un privilegi de veure i que es una manera de viure propera a extingir. Les etnies han apres a treure profit de les seves festes i diferencies culturals. Es pot assistir a les festes pagant entrada, es pot comprar el dret d'assintencia sense mes turistes per poder filmar, (6000 dolars)........suposo que ja no es el que era i anira canviant.

Estic en terra de la tribu hamar, les dones porten el cabell pentinat amb petites rastes untades amb una pasta d'argila i mantega, les vestimentes del mateix color, deixen els pits al descobert. Els homes van molt adornats, porten una tela com a mini faldilla i a la ma un mini tamboret que els serveix per seure i de coixi. Viuen en petits poblats,petites cabanes de fang o de fusta amb teulats de palla i es dediquen a la ramaderia al igual que les altrs tribus. La seva festa mes coneguda es “el salt per damunt dels bous” representa per un noi l'entrada a l'edad adulta. Ahir vaig tenir el privilegi d assistir a una d aquestes festes.

Viatjar es dificil ja que a vegades nomes hi ha un bus per setmana i cal trobar altres medis de transport, per aixo ha estat positiu poder viatjar amb 4 persones mes.

Les carreteres son de terra, els pobles tenen electricitat unes poques hores al vespre i l'aigua es va a buscar a pous, a prop del riu, amb bidons de plastic que les dones porten a l'esquena.

Esto es Africa o lo que nos figuramos que debiera ser. Aun existen tribus con su propia identidad cultural. Creo que es algo a desaparecer como ha ido desapareciendo en casi todos los paises.

Estoy en tierra de las tribus hamar. Aquí las mujeres se untan el cabello con grasa y arcilla, los vestidos son del mismo color y no cubren los pechos. Los hombres llevan brazaletes en brazos y antebrazos y una tela a modo de minifalda. Viven en poblados en cabañas de barro o madera con techo de paja y como todas las tribus del valle del Omo se dedican a la ganaderia. Ayer asisti a una fiesta de “saltar los bueyes” que representa para un muchacho su entrada a la vida de los adultos.

Viajar es dificil ya que las carreteras no estan asfaltadas y no son mas que un amasijo de barro.

Los pueblos tienen electricidad unas pocas horas por la noche, cuando hay un generador y hay que ir a buscar el agua a los pozos al lado del rio.

Jinka: la mainada no ems deixa Dona Mursi

Jinka

16 i 17 d'abril

Hem llogat un 4x4 amb un conductor, un guia, i un ranger (guardia del park) i hem anat 2 dies al parc natural.

El primer dia hem visitat un poblat d'etnia mursi que es la etnia que les dones porten un plat en els llavis. No podia imaginar que encara al segle XXI hi hagues gent vivint en poblats i amb tan poca influencia occidental. Ha estat una bona experiencia passat el dia en el poblat amb ells. La pitjor part ha estat la darrera hora quan hem comencat a fer fotos i tota la gent es barallava per una foto, ja que es paga per obtenirles.

Hem dormit en una barraca del pais a Hana, esta be dormir-hi una vegada a la vida.

Llavors al dia seguent hem anar al mercat a Ghio, ha estat una experiencia meravellosa. Hem arribat a les 10 del mati quan no hi havia quasi ningu, llavors ha anat arribant la gent, amb els seus animals i les seves verdures per vendre, body era la etnia majoritaria.

Les dones vesteixen pells de cabra, i porten molts collarets i bracalets, amb els pits al descobert, i el cabell afeitat, els homes porten una tunica sobre una espatlla.

Estoy viajando con otras 4 personas y hemos alquilado un 4x4, un conductor, un guia y un ranger (un guardian del parque) y hemos estado dos dias en el paque.

El primer dia pasamos muchisimas horas en un poblado mursi, donde las mujeres se ponen un plato en la boca. Parece imposible que una etnia conserve aun sus tradiciones.

Hemos dormido en Hana en una cabaña de las habituales en el pais y a la maañana siguientes hemos ido a Ghio, donde era dia de mercado.

Eramos los unicos turistas del mercado, lo cual significa que hemos sido una atraccion para ellos. Body era la etnia mayoritaria, ha sido una experiencia unica.